header

El blog de la Institució

Dimecres, 19 juliol 2017 09:34

Laura Borràs: “Sèniors poètics és un joc de veus que es construeixen i que construeixen una tradició” Destacats

“Amb una puntualitat britànica”, tal com va dir Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, va començar la presentació de Sèniors poètics amb les paraules de Lluís Puig Gordi, recentment nomenat conseller de Cultura. Puig va destacar el “compromís clar, decidit, roturn i ferm” del departament amb la ILC i la voluntat d’emprendre projectes conjuntament. “Hi ha musculatura per recuperar i hi ha il·lusió”, va dir. El conseller va lamentar no poder-se quedar massa estona i no poder compartir “les vostres sàvies paraules”, va assegurar a les més de 80 persones que omplien la sala d’actes del Museu d’Història de Catalunya la calorosa tarda del 12 de juliol. Després d'agrair el suport del Conseller, que malgrat l'escàs marge de temps de què disposava va voler acompanyar la Institució en el seu primer acte públic amb escriptors catalans; Laura Borràs va explicar l’origen del projectes que culminava amb la presentació del títol. “A l’octubre del 2015 Jaume Pons-Alorda va tenir una iniciativa a les xarxes socials en què amb l’etiqueta #seniorspoetics, fent referència a l’expertesa i no a l’edat biològica, va promoure que poetes joves parlessin dels seus referents poètics”.

La directora de la ILC va fer èmfasi en què Sèniors poètics “fa referència a l’expertesa, el mestratge, el reconeixement i el prestigi”, en definitiva es tracta d’un homenatge que els poetes joves van voler retre als seus referents i que la tria la van fer ells, espontàniament, per filiacions personals o estètiques, a partir d'un reconeixement que neix de la lectura. Segons va explicar Borràs, quan Pons Alorda li va fer arribar la iniciativa, va decidir donar-hi suport tenint en compte que la Institució ja dedica una part dels seus programes a les efemèrides i a homenatjar els autors vius. En aquest sentit, Laura Borràs va recordar que des de fa uns anys la ILC promou els homenatges als escriptors en vida “sabent que el millor homenatge és posar en contacte l’escriptor amb els seus lectors, contribuir a donar a conèixer la seva obra i a prestigiar la lectura”. La directora de la ILC va dir que “el trasbals que van provocar algunes morts impactants com la de Montserrat Abelló, Francesc Garriga o Carles Hac Mor (que quan es va iniciar el projecte encara vivia) que havien exercit aquest mestratge de manera extraordinàriament generosa amb els poetes que començaven i que feien de cadena de transmissió del llegat poètic va ser la llavor d’aquesta proposta que Jaume Pons Alorda va llançar entre els poetes joves”. Així, amb aquesta etiqueta de #seniorspoetics van començar a circular per Internet articles en què els poetes joves glossaven la figura dels seus referents. El mateix Pons Alorda es va posar en contacte amb la ILC per convertir aquest projecte en un llibre i evitar així que la xarxa engolís i fes desaparèixer tota aquesta conversa literària d’intercanvi poètic. La directora de la ILC va veure-la amb molts bons ulls i va portar la proposta a la Junta de la ILC, que la va aprovar, i així va començar la segona part del projecte, la que va donar lloc al llibre que es presentava dimarts a Barcelona. La intervenció de la ILC quant al contingut va ser la d’ampliar la nòmina i ser una mica més exhaustius pel que fa a l’equilibri territorial i de gènere. Així es van incorporar onze nous poetes i els seus júniors corresponents. Per tant, vint-i-dues noves veus se sumaven a les inicials fins configurar un univers de quaranta converses. “El resultat és aquest volum, un joc de mirades que estableix un diàleg poètic intensiu entre sèniors i poetes joves que els han llegit en profunditat i que els reconeixen el mestratge”, va dir Borràs. “Cadascuna de les intervencions és una lectura personal i d’impacte en la pròpia obra”, va dir la directora de la ILC. “Hi ha reconeixement, mestratge i molta generositat”, va afegir Borràs i va assegurar que “des de la ILC volem que Sèniors poètics faci de caixa de ressonància, que mostri com vivim la poesia i com la reconeixem. És un joc de veus que es construeixen i que construeixen una tradició, una tradició que Maria-Mercè Marçal, per exemple, havia trobat a faltar”. Entre els públic hi havia alguns dels sèniors que per raó de proximitat geogràfica van poder assistir a l'acte com ara Jordi Pàmies, Feliu Formosa, Rosina Ballester, Joan-Ramon Bach, Rosa Fabregat o Josefa Contijoch. “La idea de fons és prestigiar i reivindicar mestratge”, va dir Borràs. “Fer el més bonic dels homenatges, el que neix de la lectura i de la relectura”, va afegir.

 Al seu torn Francesc Parcerisas, escriptor i exdegà de la ILC va dir que de reculls com el que es presentava se n’haurien i se n’hauran de fer més. Parcerisas va dir que és interessant la mirada dels júniors sobre els sèniors però que també estaria bé la mirada dels sèniors sobre els joves, tot i que va reconèixer -sorneguer- que en aquest cas hi ha un impediment que és “la mandra dels sèniors”. Parcerisas va destacar del contingut la diferència entre el segle XX i el XXI i va assegurar que tot i que alguns dels ara sèniors no van tenir mestres en el seu moment si que van gaudir “d’una comunicació, un ajut, una companyia i una empenta colossal per part de les generacions anteriors”. “Les generacions de la guerra”, va dir i va citar Espriu, Vinyoli, Tísner, Calders i Triadú “que veien com la literatura s’acabava amb ells i no hi veien futur”. Davant els nous escriptors apareguts els anys 50 i 60 “la generació anterior s’hi va abocar d’una manera extraordinàriament generosa promocionant i acompanyant els escriptors joves”, va dir Parcerisas i va recordar una carta que Salvador Espriu li va escriure a Josefa Contijoch comentant-li una obra que la llavors jove escriptora li havia fet arribar al poeta. “Una meravella”, va dir Parcerisas “perquè es veu el consell i l’esforç que fa Espriu davant algú que vol escriure i li recomana que canviï de llengua i adopti el català”. La diferència amb ara és que “hi havia esforç però no hi havia horitzó ni sistema literari”, va afegir Parcerisas que considera que ara sí que hi ha sistema literari tot i l’enorme diferència entre tots els seus integrants. “Però a dins hi ha llum”, va dir. “Hem de fer un esforç per identificar els grans noms de la nostra tradició i reivindicar-los”, va dir Parcerisas i va recordar el somni de Jordi Sarsanedas, poeta i degà de la ILC entre els anys 1988 i 1999 de veure als carrers i places de Catalunya plaques commemoratives dels llocs on van néixer, viure o morir els nostres escriptors.

Laura Borràs va cloure la presentació abans de passar al refrigeri a la Terrassa del Museu d'Història dient que el llibre s’ha de considerar com un acte de celebració de la riquesa de la poesia catalana que, com arrenca el pròleg: "és ben viva, ben rica i ben diversa”.

 

En aquest enllaç es poden descarregar totes les fotografies de l'acte.

 

 

Llegit 131 vegades Darrera modificació el Dimecres, 26 juliol 2017 11:33

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar