header

El blog de la Institució

Divendres, 19 maig 2017 10:44

Ningú és un zombi o tots som zombis!, per Jordi Folck

ninguesunzombíL’endemà de Sant Jordi m’esperaven els alumnes de l’Escola Europa de Salou per desentranyar els misteris del llibre  “Ningú és un zombi” que significà el Premi Barcanova de literatura infantil 2013 i que aviat esdevindrà un musical social i indià que, dirigit per Albert Gràcia i amb Teatre Calànime, recorrerà el nostre país.

Waldemar Ics arriba de Polònia, amb deu anys, a una escola catalana on, degut a la seva particular condició de mort vivent,  serà rebutjat i perseguit pels seus companys de classe. Quan ell cerca amistat i afecte obté menyspreu, especialment d’un company (sense nom) que comprendrà, massa tard que  l’amistat veritable no entén de diferències socials o culturals  de vius o morts. Que l’afecte, en definitiva, traspassa el llindar del temps.

“Tots Som Ningú”. “Ningú és un zombi” és un al.legat contra la intolerància, les  diferències de raça, classes socials o idees en temps de agermanament, de globalització on, forçosament, han de quedat abolides totes les fronteres.  És també una reflexió com les deficiències psíquiques i físiques esdevenen, sovint murs infranquejables que cal derruir.

“–Per què t’anomenen Ningú? –va demanar el Kilian.

–A la nostra cultura els nois i les noies menors de setze anys no som ningú i així som anomenats. Estudiosos i filòsofs, aquells que cerquen la veritat, us respondrien que així s’estalvien problemes de nois creguts i descreguts, de noies que perden el respecte als pares, els maltracten amb crits o gestos malaguanyats o els anomenen pels seus noms de pila, oblidant l’atenció i l’educació que els més joves han de mostrar pels més grans. Anomenar-nos “Ningú” és una manera de recordar-nos que no som res, que no sabem res i que hem d’aprendre a guanyar-nos el nom amb humilitat. Què ha fet un nadó per guanyar-se el nom, que li és regalat als pocs dies de néixer? Res –va afirmar–. Un nom, com un càrrec, és un guany d’anys i esforç”.

Les animacions lectores serveixen per animar els lectors a continuar per aquest enriquidor camí de rajoles grogues cap a la descoberta de nous autors i noves lectures però, sovint també, serveixen perquè l’escriptor “visitant”  descobreixi  tot una sèrie de talents ocults: alguns segueixen  guardats perquè l’hora i mitja del fòrum no permet descobrir-los. D’altres però, es manifesten de manera espectacular.

En aquella vella discussió de si “una imatge val més que cent paraules”  permetré al lector que respongui a la seva manera observant el talent desorbitat de joves creadors que han fet de les arts plàstiques la seva aliada: Cadascú dels lectors va il·lustrar una de les parts del cos del zombi que ells imaginaven: cap, tronc i extremitats inferiors. Després, per l’art de l’atzar, es fusionaven, com nous Frankensteins les tres meitats que donaven vida als zombis. El resultat: observin i gaudeixin!

Només he d’agrair al professorat de l’escola Europa  de Salou la seva passió i engrescament i als futurs artistes el seu geni, el seu talent, l’empenta i l’emoció en donar vida a aquests zombis  bons que ensenyen les seves ferides que altres, menys afortunats,  amaguen.

Jordi Folck

 

Llegit 83 vegades Darrera modificació el Divendres, 02 juny 2017 14:50

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar