header

Divendres, 23 octubre 2015 09:36

Roser Amills: “Com Abelló, tots escrivim per deixar constància de la vida”. Festival nacional de poesia

Escrit per 

Roser Amills repassarà una selecció de poemes de Montserrat Abelló amb reflexions sobre l'amor. Una bona ocasió per tastar la seva obra i per comprendre millor com estimem. Serà avui divendres 23 d’octubre, a les 18 h, a Canals Galeria d'Art de Sant Cugat, dins el Festival nacional de poesia.

Com estimava Montserrat Abelló?

La Montserrat, tímida però apassionada, com deia ella mateixa, és una dona que va viure molts anys i moltes circumstàncies, bones i dolentes- i això li va oferir una capacitat d’estimar molt ampla: estimà el seu marit, Joan Bofill, també refugiat català, els llocs on va viure (Tarragona primer, Cartagena, després a França i Anglaterra, Xile on s’hi va estar una vintena d’anys...), el català, la república, els professors il·lustres, com ara Carles Riba, Pere Bosch i Gimpera i Joan Mascaró, el ritmes de les paraules en qualsevol idioma, la poesia dels grans autors, la seva humil però potent escriptura, amics i escriptors exiliats com ella -Joan Oliver (Pere Quart), Xavier Berenguel, Pablo Neruda...-, la seva feminitat, els tallers d’escriptura, els seus tres fills: Mireia, Miquel i Ferran, aquest últim amb síndrome de Down, les classes d’anglès que feia per guanyar-se la vida, les actrius que van declamar els seus poemes i, per sobre de tot, la vida.

En quins poemes trobem els millors exemples de la seva visió d'estimar i quines reflexions s'hi desprenen?

En podria citar molts, però aquest resumeix, per a mi, la seva singular manera d’estimar, que parteix de l’acceptació d’una gran i profunda veritat: tots estem sols, aïllats, i és un miracle que ens podem comunicar. Ho explica ella tan bé que no cal dir res més:

Sol, sola, soledat

Sol, sola, soledat.

Solitud.

On trobar aquells

i aquelles

que volien

fer-me companyia?

( Montserrat Abelló, El fred íntim del silenci, València: Editorial Denes, 2008).

“Estimo tant la vida que la faig meva moltes vegades”, deia la divisa de Montserrat Abelló...

Visc i torno

a reviure

cada poema, 

cada paraula.

Estimo tant la vida

que la faig meva

moltes vegades.

Amb això ella deia “escric perquè estimo la vida i, així, la faig meva moltes vegades” i és molt emocionant sentir que, com ella, tots escrivim per deixar constància de la vida, per fer palpable el miracle que representa. Parlar amb ella era tocar la vitalitat més sincera i fresca, la vaig conèixer gràcies a un homenatge que li va fer Josep Canals, a la galeria d’art Canals de Sant Cugat, i jo tenia poc més de vint anys però ella em guanyava de llarg pel que fa a vitalitat, somriure des del centre de l’ànima i curiositat.

Què ha aportat Montserrat Abelló a la literatura catalana?

Destacaria la seva humil estimació per les paraules, que la van portar a apuntar-se a un taller d’escriptura ja adulta, que es deia “Taller de los escritores desconocidos” amb una amiga, a traduir incansables autors de parla anglesa, especialment de Sylvia Plath… Va publicar el seu primer llibre l’any 1963, quan ja tenia 45 anys, i el següent va arribar 18 anys després, és a dir: va tenir amor per les paraules i paciència. Tota una lliçó que hem de recordar, perquè és la lliçó d’una dona sàvia.

 

Més informació del Festival nacional de poesiaaquí.

Llegit 937 vegades Darrera modificació el Divendres, 30 octubre 2015 10:03

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar