header

Dimecres, 21 octubre 2015 18:22

D. Sam Abrams: "L'aportació temàtica i formal d'Eliot a la poesia no ha estat mai superada". Festival nacional de poesia

Escrit per 

Amb motiu del cinquantenari de la mort de T.S Eliot, i coincidint amb l'exposició de fotografies de Pere Formiguera, l'escriptor D. Sam Abrams ofereix una lectura bilingüe integral del poema Dimecres de Cendra. Serà el dissabte 24 d'octubre, a les 19.30h a LaGaleria de Sant Cugat. Parlem amb D. Sam Abrams sobre el poema d'Eliot i sobre la vigència de la seva poesia.

On podem situar el poema Dimecres de cendra (1930) dins la vida i l’obra de T.S Eliot?

Dimecres de Cendra ocupa un lloc molt destacat i molt específic a l'obra de T. S. Eliot. Hem de situar l'obra poètica d'Eliot entre els anys 1917-1943. El 1917 va publicar el seu primer poemari, Prufrock i altres observacions i el 1943 va publicar la seu darrer recull, Quatre quartets. Eliot era un poeta molt conscient i molt dedicat que al llarg dels anys va anar construint, amb molt d'esforç, una obra d'una gran unitat i coherència. La seva obra és molt seqüencial, de manera que l'hem de llegir tota i l'hem de llegir seguint l'ordre cronològic de l'aparició dels diferents poemaris que va publicar en vida. L'obra d'Eliot està dividida en tres grans blocs que corresponen a les tres grans etapes de la seva vida. Primer, tenim els anys de joventut i inici fulgurant de la seva carrera, entre 1917 i 1925. Després, tenim l'època de crisi i reorientació personal, professional i artística, entre 1926 i 1935. I, finalment, tenim el període d'assoliment de la maduresa i el mestratge. Les tres èpoques estan entrellaçades harmoniosament per formar un tot orgànic que és la seva vida i la seva obra general. A cada època de la seva vida trobem poemes que ens narren les seves actituds i les seves experiències. A més, a cada època anava escrivint dos tipus de poemes, poemes més aviat breus i poemes llargs. Si fem tres passes enrere i contemplem en perspectiva la seva obra, veurem que a cada època escriu diversos poemes breus i un poema llarg que serveix de pal de paller de tot el conjunt vital i poètic. D'aquesta manera, tenim La terra eixorca (1922) que és el poema llarg i representatiu dels anys de joventut; després tenim Dimecres de Cendra (1930), que encarna l'època de crisi; i, finalment, tenim Quatre quartets (1943) que és el poema emblemàtic de la seva maduresa i el seu mestratge. Els lectors sempre s'han inclinat per La terra eixorca Quatre quartets i han deixat de banda Dimecres de Cendra  Dimecres de Cendra no es pot deixar de banda perquè és una baula imprescindible de la cadena de la producció poètica d'Eliot.

Dimecres de cendra és un dels poemes que més van infravalorar els crítics de T.S Eliot...

Efectivament, Dimecres de Cendra és el poema llarg més infravalorat de la poesia d'Eliot.  Els crítics i els lectors han passat de puntetes pel poema perquè no saben ben bé què fer-ne.  Normalment, els crítics resolen la seva falta de comprensió del poema a base de titllar-lo de poema de temàtica religiosa. Els prejudicis contra la poesia religiosa en el segle XX han retardat greument la recepció de Dimecres de Cendra. Dimecres de Cendra no és un poema religiós. És un poema d'un home està en crisi personal, vocacional, professional i busca una sortida que no sigui una fugida endavant. Tota una sèrie de factors van produir la seva crisi total: dubtes sobre la validesa artística de seva obra anterior; la mort del seu pare, amb qui s'havia barallat sense que es produís la reconciliació; l'alienació de la seva esposa, Vivienne Haigh-Wood; la nostàlgia per la seva terra natal; la reaparició del seu primer amor, etc. Dimecres de Cendra recull tot això i més. Dimecres de Cendra és el poema d'un home afligit, atenallat pel sentiment de dubte i culpa. La crisi, després d'anys molt dolorosos, es va resoldre favorablement i va obrir el camí cap a Quatre quartets.  Eliot era un lector devotíssim de certs autors, entre els quals figurava, de manera imperiosa, dos: Dante i Shakespeare.  Dante va influir moltíssim en el disseny general de l'obra d'Eliot. De fet, si ho mirem bé, les tres èpoques de l'obra d'Eliot corresponen als tres volums de la Divina comèdia. La terra eixorca seria L'infern, Dimecres de Cendra seria El purgatori i Quatre quartets seria El paradís. Per llegir Dante correctament hem de llegir els tres volums i per llegir Eliot correctament hem de llegir els tres poemes llargs moderns que en va deixar.   

Dimecres de cendra està escrit sota la influència de la conversió de l'autor a l'anglocatolicisme. És complicada la seva lectura des d'una actualitat laica?

Eliot es va convertir a l'anglocatolicisme el 29 de juny de 1927, a l'església del petit poble de Finstock, a la zona dels Cotswolds. Tothom es pensa que la seva conversió va significar que, de cop i volta, es tornava religiós i ho tenia tot clar. Dimecres de Cendra demostra que les coses no van anar així.  Dimecres de Cendra, com he dit abans, és un poema de crisi escrit per home que busca una sortida de la seva crisi sense sortides fàcils. Per Eliot, la seva conversió era l'inici d'una llarga lluita durant anys per assolir un sentiment real i convincent davant del transcendent. El poema és un poema d'aspiració i lluita, no de solució i facilitat. És un poema que toca molts temes que no tenen res a veure amb la religió com ara el pas del temps, l'amor, el sentit de la vida, el valor de l'art, el pes del passat, la recerca de la felicitat, el dolor, el sofriment... tot de temes que tothom, tots els lectors, han d'afrontar un dia o altre.  Respecte als aspectes religiosos o espirituals del text, no cal que pensem en la típica poesia llepada d'una religiositat més aviat falsa. Hem de pensar millor en poetes com Dickinson o Rilke, poetes més agònics, més lluitadors. Qualsevol lector, laic o religiós, va treure un profit immens de llegir Dimecres de Cendra a fons i reflexionar-hi.

Per què llegir T.S Eliot al S. XXI?

Després de la mort d'Eliot el 1965, aquest any en fa exactament mig segle, cinquanta anys, va arribar la postmodernitat amb la seva càrrega de relativisme i sentit lúdic a la baixa. Els postmoderns van veure en Eliot la seva autèntica "bèstia negra" i van disparar amb dards enverinats per marginar la figura i l'obra d'Eliot, per fer-lo fora del cànon. Ara, el 2015, la postmodernitat s'ha enfonsat i Eliot torna a surar. De fet, els postmoderns mai van poder desfer-se d'Eliot per molt que intentessin. En aquests moments, hi ha un "revival" de la vida i l'obra d'Eliot, gràcies a Déu! Estem recuperant el gran poeta, dramaturg, assagista, crític i editor que va ser Eliot. L'obra d'Eliot té un doble valor. Per una banda, és un referent imprescindible per entendre el segle XX. És part de la nostra història recent i no podrem entendre mai la poesia del segle XX sense ell. D'una altra banda, Eliot té una alta significació poètica en aquests moments. És un poeta totalment actual. La seva aportació temàtica i formal a la poesia no ha estat mai superada i encara ens serveix com a element nodridor en aquests precisos moments. Eliot ens ensenya que no hi ha cap tema aliè a la poesia. Ens ensenya a construir poemes. Ens ensenya com posar-nos davant de la llengua. Ens ensenya el valor musical de la poesia, un valor musical ben actual. Eliot és com Baudelaire, Mandelstam, Montale, poetes que sempre ens nodreixen, sempre ens marquen el camí, que són fars i fonts inesgotables.

 

Més informació del Festival nacional, aquí

 

Llegit 823 vegades Darrera modificació el Divendres, 30 octubre 2015 10:05

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar