header

Dijous, 15 octubre 2015 21:23

Antoni Rossell: "Un registre poètic de gran elaboració es pot difondre al gran públic mitjançant la música". Festival nacional de poesia

Escrit per 

A En el teu nom Antoni Rossell canta la poesia de Susanna Rafart. Un treball comú entre la poeta i el compositor, que ofereix diferents registres: la balada la cançó de bressol, el plany o l'epigrama. L'espectacle es podrà veure el dimecres 21 d'octubre, a les 21 h, al Teatre-Auditori Sala Vestíbul de Sant Cugat, dins el Festival nacional de poesia. Parlem amb Antoni Rossell. 

Què podrem veure a l'espectacle En el teu nom?

En primer lloc, un registre poètic de gran elaboració es pot difondre al gran públic mitjançant la música. Que, tal com succeeix amb els poemes, per als diferents colors poètics, hi corresponen els seus respectius colors musicals. I, en definitiva, podrem escoltar un grup de música i una veu entusiasmats tots ells amb un repertori extraordinari. En realitat l’objectiu és gaudir d’uns excel·lents poemes mitjançant la música.  

Com és la poesia de Susanna Rafart?

Conec aquesta poesia des de fa força temps. Sempre em va semblar d’una gran bellesa i –al mateix temps- d’una gran complexitat poètica i literària. I per aquesta mateixa raó, vaig creure que era un repte posar-hi música perquè mereixia arribar a un públic més ampli. Els poemes de la Susanna són tendres i crus, emocionals i intel·lectuals. En un mateix poema passes de l’emoció més continguda a una atmosfera passional plena de referències intertextuals. Això permet -a més- que cada poema pugui tenir una lectura en funció del públic que l’escolta. El poema no li diu el mateix a un jove que a una persona madura, però aquesta és la virtut d’aquesta obra poètica, que ningú hi resta indiferent. 

Amb quin criteri has seleccionat els poemes?

La tria ha estat llarga, en primer lloc pel volum de l’obra de la Susanna, i en segon lloc pels diferents gèneres poètics que s’hi presenten. Durant dos anys hem estat llegint i comentant amb la Susanna la seva obra, i la tria ha estat conjunta. Ha estat una negociació duríssima, però veritablement molt reeixida. M’he llegit tant l’obra poètica com l’obra en prosa, i d’aquesta darrera n’he compost també alguna cançó. També hi ha hagut el procés invers. Li he demanat a la Susanna algun text per una idea de composició musical, que ha estat ben reeixida, com la Cançó a la manera de Li Yu, que canto amb el cor infantil de l’Escola Fusió de Sant Cugat. També hem rescatat una cançó de bressol que la Susanna va publicar fa temps en una antologia de la Carme Riera. Jo volia i vull reivindicar que els homes també cantem cançons de bressol als nostres fills, i a més la volia cantar amb una altra veu d’home, però en aquest cas, madura i experta, i li vaig demanar al Paco Ibáñez que va acceptar encantat i que hem enregistrat en el CD. No he defugit la complexitat ni mètrica ni poètica, i anem de l’aspecte més líric com a Ciutat de mar o Siurana a ambients molt més complexes com Les mans eren de vidre o Què diu l’ocell. Ha estat un repte.

Com has decidit la música per cada poema? Explica'ns com és el teu procés de composició.

Com podreu escoltar no hi ha un únic estil de música. Anem del jazz a la cançó d’autor, o d’ambients hel·lènics a la música nòrdica. I en alguns casos a la senzillesa i simplicitat d’una cançó de bressol, a tonalitats més contemporànies. Cada poema ha demanat la seva ambientació sonora, i sempre amb el vistiplau de la Susanna, he mirat que la música fos la que dictés el mateix poema. El procés de composició és laboriós, per compondre la música, en primer lloc memoritzo i estudio el poema per trobar-ne una estructura mètrico-poètica. Després hi cerco les referències intertextuals o intermelòdiques que em pugui suggerir el poema. I a partir d’aquí es barregen la tradició amb la part més creativa, intuïtiva o emocional, si voleu.

Per què la poesia musicada? Per necessitat, per arribar a més públic...?

Em permeto de respondre a aquesta pregunta amb una petita introducció: Conec bastant bé la poesia contemporània del Brasil, on he treballat i on he pogut col·laborar amb poetes com Augusto de Campos o amb la cantant Adriana Calcanhotto. Al Brasil, els poetes contemporanis són musicats amb una celeritat increïble, fins i tot tenim el cas d’Arnaldo Antunes, un gran poeta i reconegut internacionalment, però que al Brasil és més conegut com a cantant, on és famós. El públic brasiler –no universitari- canta les cançons dels grans poetes amb una normalitat i naturalitat increïble. Jo més d’una vegada m’he quedat bocabadat quan per la ràdio d’un taxi de Sao Paulo, Campinas o Rio de Janeiro escolto una poesia contemporània d’alt nivell literari i que el taxista canta i se la sap de memòria. Per la meva banda –i ara responc a la pregunta- sempre intento proposar-me, en els meus treballs discogràfics i musicals, reptes que no hagin estat portats a terme. I vaig creure, per una banda, que a la nostra cultura li calia aquest nivell de difusió dels grans noms de la poesia catalana, com és la Susanna Rafart i d’obra d’alt nivell literari. Per altra banda, i –a partir d’una experiència teatral a la qual vaig assistir a l’antic i malauradament desaparegut Festival de Teatre de Sitges on un home amb estètica punki cantava les cançons d’Édith Piaf- em vaig plantejar el fet d’assumir en el meu cant el “jo” femení, com a repte performàtic. Bé, no sé si arribarem a més públic -estic convençut que sí- però el que sí que puc afirmar és que portem la poesia contemporània a un nivell d’experimentació i de contextualització que necessàriament s’adiu a una vivència contemporània de plena actualitat que el públic d’ara pot fer seva i –en definitiva- gaudir i passar-s’ho molt bé.

 

Més informació del Festival nacional de poesia, aquí.

 

Llegit 758 vegades Darrera modificació el Divendres, 30 octubre 2015 10:40

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar