header

Dijous, 08 octubre 2015 19:18

Trinidad Sotos: “La mirada del poeta és com un pinzell”. Festival nacional de poesia

Escrit per 

L’artista Trinidad Sotos Bayarri ha retratat tres poetes del Festival en el seu entorn literari. Màrius Sampere, Feliu Formosa i Joan Margarit han rebut la Trinidad a casa. L’exposició “Pinzells i Poesia. Tots els camins de l’Amor”, es podrà veure del 17 d’octubre al 25 de novembre a la galeria Pou d’Art de Sant Cugat del Vallès, que dirigeix Maria Fabre.

Parlem amb ella d’aquesta sessió de treball i de què li han semblat cadascun dels poetes.

Què et van transmetre els poetes quan els vas fer retrat?

Molta cordialitat, com si ens coneguéssim de sempre i ganes de començar a treballar per veure que passava. Van compartir cadascun les seves experiències, les seves inquietuds, els seus anhels... amb una mirada autobiogràfica. Ens van parlar dels seus poemaris, van llegir la seva poesia... Va ser inoblidable. Sentint recitar al poeta, és com si la poesia prengués vida. T'enamores de les seves paraules, t'endinses en els seus sentiments durant un breu instant, i és aquesta sensació la que jo he intentat tancar en la meva obra, com en un flascó que s'obre deixant-la escapar quan algú la contempla.

Un poeta té una mirada especial?

La mirada del poeta és com un pinzell. Com diria José Olivio Jimenez, contemplar el món, la vida, és invocar-ho i al seu torn, lliurar-se a ell. Hi ha una relació molt especial entre poetes i pintors, mirem d'una altra manera, més cap a dins, escodrinyant en el nostre interior per trobar sentit i equilibri en allò que ens envolta.

Per fer la sessió de treball vas anar a casa seva. Què és el que més et va cridar l’atenció dels seus entorns literaris?

Trobar-me en el refugi de l'escriptor entre els llibres del poeta, en aquells espais on es produïa el petit miracle de la creació, em meravella. Es respirava pau i inspiració i els petits detalls quotidians feien les estades amigable i tranquil·les. Es respirava pau.

Explica’ns què hi trobarem en aquests retrats i dibuixos.

D'una banda podreu veure els retrats dels tres poetes, en els quals he volgut capturar l'essència del poeta, la seva ànima. Són retrats que estan fets mirant cap a dins de la persona, tractant d'esbrinar com és, què pensa, què sent i tractant de plasmar tot això pintant la llum amb els colors, emocionant-se...i això ens porta a una complicitat entre poeta i pintor. Però a més a més, he buscat els seus llocs, aquells racons que ells estimen. Finalment he intentat pintar la seva poesia. Pot ser un pintor que s'inspira en un poema per construir el seu quadre, és alguna cosa molt inusual, doncs en general és a l’inrevés.

Va ser una experiència molt gratificant. Durant dies vaig estar llegint la seva poesia, comprenent els seus referents, introduint-me en el personatge i buscant paletes per treballar, amb les quals pogués treure el màxim rendiment de colors, tons i matisos. I encara que aquestes consultes resulten sempre enriquidores, no quedava una altra opció que trobar d'un en un aquesta gamma de colors que pogués capturar l'ànima del poeta. Així doncs, durant diversos dies els vaig dedicar a fer els possibles amb tots els colors disponibles, fins a aconseguir una paleta bàsica més “neta” i lluminosa, fent mescles i proves en retalls de diferents tipus de paper. En les sessions, he redescobert matisos ja oblidats, buscant motius càlids i altres freds, amb pinzells rodons, i paper Arches i Waterford.

Quina relació creus que hi ha entre pintura i poesia?

La relació entre pintura i poesia és una relació molt intensa perquè les dues arts tracten d'expressar sentiments. Horaci (65 a. de C.-8 a. de C., poeta) deia que “Una pintura és un poema sense paraules”. Més tard, Leonardo da Vinci (1452-1519), pintor i inventor, deia que “La pintura és poesia muda, la poesia és pintura cega”, unint en la seva frase ambdues arts. Hi ha hagut una simpatia mútua entre pintors i poetes a la llarg de la història, que ha permès una col·laboració de les dues arts.

Jo pinto del natural, amb el model al davant per captar totes les vibracions i emocionar-me al fer-ho. Necessito que el que està davant meu es mogui, parli, canvi d’expressió. Aquest ambient d'intercanvi, de buscar que hi ha darrere d'aquella mirada, fa que la sessió de pintura es converteixi en un atractiu i sigui divertida.

 

Activitat organitzada per la galeria Pou d'Art. 

Més informació del Festival nacional de poesia, aquí.

Llegit 1126 vegades Darrera modificació el Divendres, 30 octubre 2015 10:56

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar