header

Dijous, 08 octubre 2015 18:01

Tot Poesia: “Recomanem un treball continu, lectura d’altres autors, recerca d’un estil propi i participació activa en iniciatives poètiques”

Escrit per 

Vols donar a conèixer els teus versos inspirats en poemes de Montserrat Abelló o Francesc Garriga? Tot Poesia t’ho posa fàcil! Fins al 18 d’octubre a les 24h pots penjar els poemes al Facebook d’aquesta iniciativa o al Twitter amb l’etiqueta #totpoesia2015. Es farà una tria entre els poemes rebuts i es publicarà en l’edició en paper del Tot Sant Cugat. Els i les autores seleccionades rebran dues invitacions per a un dels espectacles del Festival nacional de poesia. L’Anna Garcia Garay i el Manel Turon ens expliquen més detalls sobre el Tot Poesia.

Gràcies a Tot Poesia es poden donar a conèixer poemes propis, que normalment són difícils de compartir i de fer arribar a un públic ampli. Per participar-hi, els poemes s’han de penjar a les xarxes socials. Fins a quin punt creieu que Internet està ajudant a la difusió de les veus poètiques?

Avui en dia hi ha tota una sèrie d’escriptors, entre ells poetes, que provenen del món dels blogs i que han fet el pas del suport digital cap al paper. L’any 2003 es va iniciar aquest fenomen que va donar una certa llibertat a les persones amb inquietuds literàries per poder publicar i fer difusió de la seva producció escrita sense haver de dependre d’una editorial. Així mateix les xarxes socials són actualment una eina indispensable per promocionar-se i arribar a un públic més ampli; els blogs han adoptat un paper secundari i alhora complementari pel que fa a aquesta funció.

Ja fa uns quants anys que organitzeu el Tot Poesia. Han estat molts els poemes que heu rebut. Com acostumen a ser aquests poemes?

Ni les persones ni els poemes de l’inici del Tot Poesia seguien un únic patró, però potser en podríem destacar tres grans grups o característiques. En primer lloc, una bona part eren propostes d’autors de Sant Cugat, on va néixer aquesta iniciativa. Un segon grup d’aportacions durant aquests primers anys provenia d’autors de la blogosfera catalana i, per últim, tant d’una part de la gent més gran que hi va participar com de la més jove, potser no en podríem destacar la qualitat poètica de la seva obra però sí la seva intensitat. Eren poemes que, en molt bona mesura, sortien del cor.    

Entre tots els poemes penjats, en seleccioneu alguns que després es publicaran en paper a la revista Tot Sant Cugat. Quines característiques tenen habitualment els poemes seleccionats?

A banda de complir els requisits establerts per a la participació en aquesta activitat, els poemes han de tenir certa originalitat, ritme i personalitat. Que t’atrapin, que et facin sentir quelcom en el moment de la seva lectura.

Malgrat estar minoritzada, hi ha força gent que s’anima a escriure poesia. Què recomanaríeu a aquelles persones que comencen a escriure versos?

L’escriptura és una disciplina que requereix pràctica i constància. És per això que recomanem un treball continu, lectura d’altres autors, recerca d’un estil propi, participació activa tant en iniciatives com el Tot Poesia com en mecanismes de difusió com premis literaris, festivals poètics, etc. Un detall tan simple com veure la pròpia obra valorada i publicada es tradueix en un reforçament de la confiança en un mateix i encoratja l’autor a seguir endavant.

I ja per acabar. Com veieu l’estat actual de la poesia catalana? Què s’ha de millorar i de què en podem estar orgullosos?

Pensem que la poesia catalana està en un bon estat de forma pel que fa a producció: són molts els poetes joves que van sorgint i publicant gràcies a iniciatives i editorials que aposten per aquestes veus emergents. El relleu està assegurat. I també trobem poetes consolidats o que van camí d’aquesta consolidació. S’ha de treballar per mantenir la quantitat i la qualitat de les obres que van conformant el gruix literari de la poesia catalana contemporània.

Pel que fa als aspectes a millorar, creiem que aquesta poesia emergent i consolidada hauria de poder arribar a les escoles, a banda dels autors clàssics. Els joves agraeixen sentir noves veus amb les quals es poden sentir identificats. Estem convençuts que això esperona la creació poètica.

A continuació podeu llegir alguns dels poemes seleccionats a les edicions anteriors de Tot Poesia:

 

D’UNA FULLA DINS D’UN TOLL

Dins un bassal, desorientat
sura un veler fet de fulla,
sense el vent de timoner
i amb neons enlloc d'estrelles.

Dins el gris res hi navega, 
les brúixoles són trencades,
les sagetes malgirbades 
i tristos nàufrags de vides
rauen cecs davant el fet
que Eol ja no encadena. 
Que el timó que els guia és
l'opaca roda fortuna. 

El mal vent sovint regira
però el bon vent sempre enganya.

Miguel Pérez

 

A RECER

En un lloc on s'aturés el temps
i el sol i el cel blau en fossin hostatges,
temporals com jo de l'estada
voldria quedar-m'hi a recer
de escarafalls i maltempsades
vaguejar indolent tot el dia
menjar, dormir i no pensar gaire
fer l'amor amb tu, acariciar-te
deixar que tot fluí­s poc a poc
ignorar paraules com neguit o pressa
fruir, respirar, gaudir del sentits
ser tot lo raonablement feliç
que em fos possible, i no pensar
que es tractés d'un instant fugisser,
si més no, d'una llarga estada.

Francesc Puigcarbó

 


CERTITUDS

Quan algú diu: Nosaltres.
Crea un cercle. Un conjunt.
Tot el que queda fora
del nosaltres són altres.
I ja se sap, els altres
no són mai gaire importants.
El que cal és tenir clar
de quin nosaltres parlen
i d'on ens van excloent.

Janot Vila

 

NO tota llavor germina,
NO tot cor és compassió,
NO tota ànima té vida,
NO tot un text forma una cançó.
NO tota llàgrima és de tristesa,
NO tota carícia vol dir amor,
NO tot sentiment és tendresa,
NO diguis mai, mai diguis NO.

Natàlia Sancho

 

LLEBEIG

Córrer rere l'únic gest
de la solitud quan es trenca
i és el llebeig de la sang
que borbolleja, gens emmudit,
al sud-oest del teu melic.
I que de sobte el mot tingui fressa
per emmalaltir-te,
malgrat tenir la carn tan alerta
i saber que el desig s'escaparà, 
ull d'huracà, després dels crits.

Joanaina Font

 

MOTS ENREIXATS

Mentre planyo, ai, la manca
d’un xic més d’inspiració
per rimar quatre paraules
i acabar una cançó,
m’entretinc buscant els mots
que cada dia s’amaguen
rere llurs definicions;
en blanques cel·les quadrades
escric molt a poc a poc
cada lletra endevinada.

Miquel Pascual 

 

 

Llegit 1039 vegades Darrera modificació el Divendres, 30 octubre 2015 10:59

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar